Un cop vist el Gungung Bromo vam dirigir-nos cap a Yogyakarta una ciutat que concentra l’activitat artística i cultural de l’illa de Java. El camí el vam fer de nit i en companyia de la Katie una noia Alemana que vam coneixer fent el trekking al Bromo. Fer trajectes compartits sempre és més distret, barato i enriquidor així que fantàstic. Vam arribar a Yogya a les 5 del matí i tal cual ens vam tirar al llit de l’hotel per descansar ja que no haviem dormit gaire durant el trajecte.

Yogyakarta és una petita ciutat amb molt de llegat cultural. Una de les coses més famoses són els seus quadres i estampats de roba a l’estil Batik. Una tècnica de pintar i estampar que consisteix en acolorir les teles i protegir els colors amb parafina i anar repetint el procés fins a obtenir el dibuix desitjat.

A part de les galeries d’art i les botigues de roba batik hi havia un parell de punts d’interés que vam visitar: El recinte del sultà ( un conjunt d’edificis i museus bastant avorrit) i el mercat central. El mercat ens va impressionar sobretot la part de parades de menjar i espècies que li donaven un toc tant autèntic. Fins i tot vam coneixer locals que ensenyaven el mercat sense demanar-nos res a canvi!!! cosa inedita en aquestes terres.

Una de les excursions típiques desde Yogya es anar a visitar el famós temple de Borobudur el segon més bonic després de Angkor (o això diu la guia del sud-est asiàtic). Evidentment vam fer l’excursió i el temple ens va agradar molt. Sense arribar a l’espectacularitat d’Angkor era un edifici simètric i amb moltíssims gravats que donava un aire misteriós al temple. Dividit en 6 nivells els darrers 3 nivells contenien un munt d’estupes budistes amb budes a l’interior que realment era molt bonic. En la mateixa excursió vam visitar el temple de Prambanan, aquest no és tant famos i a més està molt perjudicat per un terratremol que va haver-hi el 2006 i té algunes parts tancades. Tot i que no el vam visitar molt perquè feia molta calor no ens va agradar gaire.

Després de Yogyakarta i els temples de les rodalies tocava enfilar rumb a Jakarta. Tothom ens havia dit i també la guia que Jakarta no valia la pena així que només la vam trepitjar de camí cap a Sumatra… però això ja ho explicarem en un altre post.

Les fotos les deixem per mes endavant que aquests dies tenim poca conectivitat internetil!!!

Després de passar més dies dels previstos a Balí tocava seguir explorant Indonesia i ho vam fer anant a Java. Java es l’illa més poblada d’Indonesia i una de les més densament poblades del món. Nosaltres vam fer dues parades una de natura i una de ciutat.

Vam anar desde Bali en autobús fins al poble d’un volcà: el Gunung Bromo. No va ser gens facil arribar fins al poble ja que el bus ens va deixar a les 3 del matí tirats en un poble a 3 hores del volcà on vam haver de buscar un transport que ens va portar (pagant una fortuna) fins al poble als peus del cràter del volcà. Un cop vam arribar allà de seguida vam veure que valia la pena l’esforç. Un paissatge increïble, realment semblava la fi del món. Un paisatge àrid amb un desert de sorra i un cràter fumejant de teló de fons. Una altra vegada l’excursió consistia en anar a veure la sortida del sol però aquest cop miraculosament ho podies fer per lliure. Així que ens vam llevar a les 2:30 per fer un trekking de 1,5hores en la foscor i arribar al view point abans que sortis el sol. La recompensa va ser espectacular (no deixeu de mirar les fotos).

Després de la sortida del sol vam continuar el trekking fins arribar al cràter del volcà creuant el desert de sorra. I allà les vistes encara van ser més espectaculars. Allò si semblava la fi del món i feia una pudor a ous podrits!!!!! Realment veure el volcà va ser una de les experiències més boniques d’aquest viatge.

Aquí deixem unes fotillos del viatge

Com ja hem explicat en el post anterior Bali tenia molt per oferir i per descobrir-ho vam llogar un cotxet per anar 4 dies per l’illa. Vam fer una ruta de sud a nord i vam fer parada a alguns dels punts més destacats. Vam començar per Ubud. Ubud està ple de vida i activitat artística i cultural. Galeries d’art, espectacles de dansa, temples típics de Bali,etc… tot això i molt més vam veure a Ubud. Una de les coses més curioses eren els allotjaments a Ubud. S’anomenaven home stays i eren en realitat petits complexes amb petites cases d’estil bungalow però que estaven dins la casa del propietari del home stay. Imagineu-vos que algú al jardi de casa seva posa uns bungalows de pedra (amb un estil arquitectònic semblant a un temple) i el converteix en hotel, el resultat és molt.molt curiós.

Després d’Ubud vam seguir cap al nord per visitar el volcà Gunung Batur. Indonesia per la seva situació geogràfica i tectònica té moltes muntanyes i activitat volcànica,sismica,etc… i alguns dels volcans més espectaculars del món. El gunung Batur es pujava desde un poblet dins del mateix cràter del volcà. El poble en si no tenia res a banda d’alguns hotels i tota una màfia muntada al voltant de les excursions a la muntanya. Impossible fer-ho per lliure ni tant sols podies arribar a trobar el camí de pujada ja que els guies amb motos et perseguien perseguien perquè els contractessis. Sort que vam conèixer un grup de 4 franceses i fent pressió vam poder treure una excursió barateta per als 6.

L’excursió consistia en llevar-se d’hora per anar a veure la sortida del sol desde el cim del volcà. I així ho vam fer la veritat es que les vistes eren molt boniques i la matinada va valer la pena!! Com a premi els guies van coure l’esmorzar dins el volcà ( hi ha fumeroles que les fan servir com a olles a pressió increible!!!!) i un cop esmorzats vam fer la volta per la carena del volcà.

Després del Batur vam seguir cap al nord i vam arribar a les platjes de Lovina també famoses per la seva activitat turística. Val a dir que a Lovina només hi vam estar mig dia i estavem tant cansats del Batur que vam tirar-nos a la platja a fer una siesta!!!

L’endema era el darrer dia del trip per l’illa i vam enfilar el camí de baixada cap al sud un altre cop. Vam passar per alguns dels temples més famosos de l’illa. A Bali hi ha uns temples amb arquitectura pròpia molt curiosos i encara que no pots entrar a dins si no vas vestit amb la seva indumentària tradicional. Desde fora hi ha unes vistes magnifiques dels temples. Vam acabar el dia veien la posta de sol al temple de Tanah Lot un temple enmig del mar amb un entorn de penya-segats increibles. I un cop es va fer de nit vam tornar a la nostra estimadíssima Kuta per passar uns altres tres dies de relax abans d’anar cap a Java.

Unes quantes fotillos del trip per Bali

Després de visitar singapur vam volar cap a Bali. Necessitavem uns dies de tranquilitat i no fer res i a Bali ho vam ben aconseguir!!.

Bali és famosa per les seves platges, el surf i la bona vida i això ens vam dedicar durant uns dies.

Vam establir-nos a Kuta la part més turística de l’illa. Després de ja 2 mesos de viatge necessitavem que les coses fossin facils, estar uns dies sense pensar i rebaixar la tensió que suposa viatjar. Vam aconseguir un hotel de primera a preu de ganga. Teniem piscina, tumbones i estavem a 3 minuts de la platja!! I ens vam quedar disfrutant de “no fer res” durant 4 dies. El nostre plan va ser llevar-nos tard, esmorzar,platja,piscina,dinar,passejar i unes compres amb posta de sol, sopar i prendre un batut/cervesa passejar per la platja de nit i anar a dormir, RES MÉS! Fantàstic durant 4 dies. Kuta és a la part sud de l’illa i està plena de turistes,hotels i soroll però a nosaltres ens va donar la tranquilitat per descansar durant uns dies. A kuta podies trobar de tot: botigues de roba de marca, roba surfera, imitacions de roba barata, menjar a preus de ganga…. És clar que Bali podia oferir molt més. Per això vam decidir llogar un cotxe i explorar altres parts de l’illa. Però això ho explicarem en un altre post.

Després de les aventures per l’illa vam tornar 3 dies més a Kuta per relaxar-nos altre cop, cultivar el moreno i prendre molts batuts i finalment marxar cap a Java.

Primera tanda de fotos

Encara que singapur és una ciutat occidental voliem arribar-hi per veure-la ja que ens havien dit que valia la pena i la veritat és que no ens va decepcionar pas.

Vam arribar amb autobús desde Malaca després de creuar la frontera i el pont que uneix l’illa amb la península i l’autobús ens va deixar al mateix barri on hi havia les pensions barates: Little India. Singapur és una ciutat molt cara (té preus europeus) així que vam haver de dormir compartint habitació amb 10 persones més, tot i aixó pagavem 10€ cadascú, un total de 20€ l’allotjament més car de tot el viatge. Això si el hostel era xul·líssim a l’estil europeu també. Ens l’havia recomanat una noia que vam coneixer a Malaca i la veritat es que ens va encantar. Teniem Wifi gratis, esmorzar gratis, zona de chill-out i guies de viatge gratis per consultar… un luxe.

Un cop instal·lats vam anar com sempre fem a fer un reconeixement de la zona buscant llocs per menjar, llocs per canviar moneda i llocs on poder posar una “laundry” ( bugada). Increïble little india un munt de gent pel carrer, tot homes i tot indis. Això ens va sorprendre molt, riuades d’homes pel carrer. Però tot en un ambient molt tranquil i relaxat.

L’endema després de sobreviure a la nostra primera nit compartint habitació, vam anar a descobrir la ciutat.

Fa honor a la fama, és neta, ordenada i absolutament occidental. Com qualsevol capital europea civilitzada ( No italiana ni espanyola). Com a punts destacats a visitar vam veure el districte colonial amb tot d’edificis grans a l’estil europeu i tot de grans cases convertides en ambaixades i consulats. També vam visitar la zona del riu i un centre cultural que anomenen l’explanade que es el punt neuràlgic de la cultura de singapur. Ens vam moure amb metro ja que arriba a tot arreu i és molt econòmic. Un dels llocs que més ens va agradar va ser clarke quay una zona on antigament hi havia uns magatzems a la vora del riu i que avui l’han reconvertit en zona de restaurants i oci molt moderna i agradable amb els locals més inn i cars de la ciutat ( una birra petita 4,5€ en happy hour).

Un altre dels dies el vam destinar a passejar pels milers de centres comercials que hi ha a singapur. Concentrats al Orchid Street ( una mena de 5^th avenue) centres comercials lluents i enormes convidaven ja a fer les compres de nadal.

Es famos també a Singapur el preu de la tecnologia. Nosaltres vam recorrer un parell de grans magatzems dedicats només a tecnologia i la veritat es que si que es més barato que Espanya pero sense ser espectacular. No ens vam poder resisitir i vam comprar alguna que altre coseta de tecnologia.

La veritat es que la ciutat ens va agradar força i fins i tot creiem que és un bon destí per anar a treballar durant un temps. Car això si però interessant.

Vam arribar a Malaca a la tarda i ens vam trobar una estació d’autobusos gegant. Realment ens adonem poc a poc que Malasia es molt més ric i evolucionat que els països que hem vist fins ara. Kuala Lumpur era el primer exemple però Malaca tampoc es quedava curta. El principal atractiu de Malaca es l’herència colonial de l’època dels Holandesos ( que van dominar malasia amb la companyia holandesa de les indies orientals). Malaca ens va agradar molt. Una ciutat petitona amb edificis antics i amb un riu que li donava un encant especial. Allà ens vam allotjar a la guest house de l’Steve. Un malasi d’origen indi que ens va ajudar i ensenyar moltes coses de malaca. Tant bon punt ens haviem instalat l’Steve ens va dir que sortiem tots els de la Guest House a sopar a un restaurant indi que ell coneixia i ens vam apuntar. Allà vam provar molts plats indis i vam menjar per primer cop amb les mans i sense plats (sobre una fulla de banana que feia de plat) vam provar curris, tandori chicken i moltes coses bones (ja sabeu com m’agrada menjar i probar coses noves). Un cop sopats vam anar a passejar pel carrer més famos de Malaca el Jonker Walk un carrer on hi havia un mercadillo nocturn i un Karaoke al mig del carrer on els Malaios espontanis demostraven les seves dots de cantants. Tot plegat força pintoresc. La guest house era petita i erem uns deu. Hi havia francesos,anglesos,americans i catalans tot plegat una bona barreja. Després de caminar una estona per Jonker vam anar a fer unes birres i uns billars i finalment a dormir. L’endemà vam explorar Malaca pel nostres compte sota un sol i una calor… El barri colonial, un turó amb una antiga esglèsia i els carrers de cases xineses eren les principals atraccions. No podem deixar de parlar dels tuk-tuks de malaca. Totalment psicodèlics amb llums de neo i música electrònica a tot volum. Mireu les fotos i entendreu fins a quin punt eren horteres!!! A la nit vam anar a sopar al costat del Karaoke de Jonker Street i l’experiència va ser divertida veure tots els locals allà desafinant i un munt de públic mirant!

L’endemà vam esmorzar pà amb tomaquet!!! A Malaca vam trobar un carrefour on venien pà,tomàquets i formatge així que vam poder fer un sucedani d’esmorzar català. No sabeu com es troba a faltar el pà amb tomàquet i els entrecots!!! A mig matí vam agafar el bus que ens duria fins a singapur. Un trajecte curiós ja que arribariem a una illa per carretera!!! Però això ho explicarem en un altre post

Les fotillos de rigor

Vam arribar a l’aeroport de Kuala Lumpur al matí i quin canvi respecte a Siemp Riep. Allò era un aeroport gran i ben organitzat a l’estil occidental. Un bus ens va portar al centre de KL. Vam fer un “amic” espontani que ens va dir que tenia allotjament per nosaltres i ens va conduir fins a una Guest House a chinatown i com que el barri i la pensió ens agradaven ens hi vam quedar. L’home va ser molt simpàtic i ens va donar informació sobre les coses que s’havien de visitar a la ciutat, ens va donar un mapa i ens va senyalar els principals punts d’interés. Un cop instal·lats vam sortir a fer la presa de contacte amb la ciutat i el nou país: Malasia. El primer canvi important que vam notar es el fet que la gent és majoritàriament musulmana i van tapats pel carrer i l’alcohol és molt car.

Kuala Lumpur és una ciutat no molt gran i amb bona xarxa de transport públic molt fàcil de recorrer pel teu compte.

La primera tarda vam visitar el districte colonial, la plaça de la independència i little indian. Una versió en miniatura de l’India on el que sobtava era totes les botigues de moda musulmana i india amb vestits totalment diferents als que estem acostumats.

A la nit vam passejar pel “mercadillo” de Chinatown. Una versió ampliada del Kao San Road de Bangkok on les imitacions de tota mena s’acumulaven en infinites parades i on els preus de rellotges i wambes eren espectacularment baixos. L’Ana es va comprar un rellotge swatch per només 2€. Vam sopar en un dels restaurants al carrer que s’instal·len cada nit a Chinatown.

L’endemà tocava com no visita a les torres Petronas. Sorprenentment pujar és gratis!!! Només cal anar-hi d’hora (entre les 8:30 i les 10:00) per recollir un ticket per poder pujar al llarg del dia. Nosaltres no vam matinar gaire aixi que ens va tocar pujar-hi a les 16:00. Mentrestant fent temps vam visitar un centre comercial gegant i luxós que hi ha dins de les mateixes torres i vam arribar-nos fins al districte financer on es podien veure gratacels i edificis de grans companyies. A les 16:00 puntuals a pujar les Petronas. La visita es molt completa (sobretot per ser gratis) un video 3D amb promoció de la companyia i la visita al pont. Es puja al pis 42 de 80 així que tampoc es veu a dalt de tot però es bonic i les vistes són igualment impressionants. Després de les Petronas vam tornar cap a Chinatown ja que ens va enganxar la pluja. Passejada per la bojeria de Chinatown, soparet i a dormir. L’endemà al matí vam anar a visita un dels punts importants del induisme a Malasia les “Batu Caves” unes coves on la gent va a fer ofrenes i ceremònies. Hi havia uns micos molt agressius que robaven el menjar i ensenyaven les dents als turistes i un buda molt alt. A part d’això la visita no valia gaire la pena. I finalment a les 16:00 vam agafar l’autobús que ens duria fins a Malaca. Però això com sempre ja serà un altre post.

Deixem les fotillos de rigor

Ja sabem que fa molts dies que no actualitzem pero la tranquilitat de Bali i la manca de wifis ha fet que anem una mica retrassats en els posts. Deixem aquest d’ urgencia sobre les runes d’ Angko i prometem intentar ser mes regulars.

Després d’uns dies a la capital havia arribat l’hora de visitar les runes més famoses del sudest asiàtic. Vam agafar un bus que en 6 hores ens va portar a Siem Riep la base per explorar els temples d’angkor. Ens va sorprendre lo turística que era la ciutat. Haviem sentit que molta gent va a Cambodja només per veure Angkor i realment allà hi havia un munt de turistes i tot era molt molt car comparat amb la resta del país.Tot i així vam saber trobar els llocs baratos per menjar i dormir i menjavem per 1US$ i dormiem en un hotel espectacular per només 10US$.

Vam estar pensant quan de temps necessitavem per veure les runes i tothom que ens havíem trobat pel camí ens havia dit que un dia era temps suficient i entre això i que un dia a Angkor ens costava uns 30$ a cadascú entre l’entrada i el tuk.tuk per visitar-lo vam optar per comprar l’entrada d’un dia.

(N’hi havia de 1,3 o 6 dies).

El mitjà de transport un altre dilema. Es podia anar en bici o en tuk-tuk que feia de taxi entre els temples. Els tuk-tuks eren comodes perque els conductors coneixien els llocs i no perdies temps buscant els temples. Els tuk-tuks eren molt més cars però en bici calia fer uns 40 km tot el dia aixi que vam optar pel tuk-tuk (16$ tot el dia amb el xofer) ja sabeu que jo (l’Enric) no soc gaire esportista.

Aixi doncs tot apunt per veure angkor. Finalment vam decidir anar a veure la sortida del sol així que ens vam llevar a les 4 del matí perque el tuk-tuk ens venia a buscar a les 4:30 encara de nit i va començar l’aventura.

Va ser bonic veure com es feia de dia i la silueta de Angkor Wat (el temple més famós) anava apareixen davant nostre. Després de la sortida del sol vam visitar un altre dels temples famosos Bayon on hi ha tot de cares que et miren i vigilen constantment. Ens va agradar molt i sobretot el vam trobar molt tranquil doncs encara eren les 7 del matí i no hi havia gaires turistes de tours.

Durant tot el dia vam visitar diferents temples que ens van agradar molt. Un dels que més ens va impressionar va ser el Ta Prom ( el que surt a la pel·lícula de Tom Raider) que estava completament envaït per la natura i els arbres gegants havíen trencat els murs i sellat les portes. També ens va agradar molt el Ta Keo un temple en forma de piramide que recordava una mica l’estil maia

Realment Angkor val molt molt la pena. Es curiós com en una zona de uns 20-50Km es conserven tants temples tant antics ( S. X) i tant bonics.

Com a traca final vam anar a veure la posta de sol en un turó des del qual suposadament tindríem unes vistes espectaculars però la veritat és que va ser decepcionant. Ple de gent amb unes vistes no gens espectaculars i a més a més vam enganxar un día núvol així que vam marxar just abans de que el sol es pongués per no trobar-nos l’allau de turistes sortint de la muntanya.

Va ser una jornada maratoniana i moooooooolt cansada. Vam caminar molt i vam estar visitant coses desde les 5 del matí fins a les 18 de la tarda més de 12 hores però realment val la pena i vam quedar molt contents.

Un cop viscuda l’experiència creiem que amb 1 dia de marató n’hi ha prou, però si un s’ho vol pendre amb una mica més de calma 2 dies és el temps perfecte per veure Angkor. La llastima es que el ticket per 2 dies té el mateix preu que el de 3 dies així que realment es pot visitar 3 dies encara que cal comptar amb el preu del tuk-tuk per dia. També pensem que 3 dies de temples poden arribar a ser una mica indigestos.

La resta de dies vam visitar Siemp Riep i vam descansar d’aquesta jornada maratoniana. I vam fer un dinar que es podria dir que era gairebé occidental( Una raclette de carn i verdures i una pizza espectacular)  que encara que ens va costar car va valdre la pena.

Fotilles de les runes ( a falta de pujar les de la ciutat de Siem Riep)

Desde Saigon vam agafar un bus que en 6 hores ens portava cap a Cambodja. Mai haviem passat la frontera amb autobus i va ser divertit. Al arribar a la frontera tothom a baix, passem els controls de sortida i d’entrada i altre cop a l’autobús. Finalment arribem a Phnom Penh la capital de Cambodja. Una ciutat petitona que era molt més tranquila que les de Vietnam!! Menys mal perque ja portavem massa temps amb sorolls de motos, “pitos” i massa sarau. Vam allotjar-nos en una guest house a la zona del llac força tranquila que com deia la lonely semblava un pastís d’aniversari.

Desde el primer moment vam poder percebre que la forma de ser dels cambodjans era totalment tranquila i agradable i la veritat es que això ens va relaxar molt després de les 3 setmanes a Vietnam.

La ciutat no tenia gaires atractius tret d’alguns wats i el tema del règim comunista del Khmer Roig. Així que la primera tarda vam visitar els wats i alguns dels llocs emblematics. Ens va agradar molt passejar per la vora del riu i veure com tots els cambodjans hi anaven a l’hora de plegar de la feina per passejar i veure el riu amb la família.

L’endema vam anar a veure el museu-presó S-21 que ens cambiaria la forma de veure cambodja. L’S-21 era un antic institut que durant el règim comunista de Pol Pot va convertir-se en un presó i camp de tortura per als disidents al regim comunista. Cambodja ja torturada per la guerra del vietnam va veure com el regim comunista matava i torturava disidents. La veritat es que el lloc era molt impressionant ja que l’han conservat tal com el van deixar i fa molta impressió veure les cel·les de fusta i de maó on els tenien a tots confinats. Fins i ­tot encara hi ha unes pissares amb les normes del camp. I la gent ho porta amb normalitat tot i que això es va acabar el 1979 només fa 30 anys.

La veritat és que ens va deixar molt “tocats” però altre cop citant la lonely, una visita a aquest lloc és indispensable per entendre i conèixer el passat i el present dels cambodjans.

A la tarda vam visitar el recinte reial i la pagoda de plata que tenia tot el terra cobert amb rajoles de plata i que es un dels simbols de l’esplendor de l’imperi Khmer. El recinte era molt bonic i ens va agradar encara que una entrada de més de 6 US$ ens va semblar excesiva.

Acabant la visita vam agafar un bus que ens duria a Siem Riep a veure les runes de Angkor que tant espectaculars semblava que eren… però això com sempre en un altre post.

Aquí teniu les fotos de la ciutat

Amb una mica de por al cos vam començar el nostre segon tour per Vietnam. Aquest cop no ens vam voler arriscar gaire i vam agafar-lo amb una companyia una mica més coneguda.

Tot va començar força divertit ja que a la mitja hora d’agafar l’autobus… Pam! Vam tenir un accident! Res greu l’autobus va picar amb el retrovisor contra una furgoneta i li va rebentar el vidre. Un xou de gent amunt i avall, crits i evidentment retràs es clar.Però va ser molt divertit viure un accident a Saigon i veure les actituds dels vietnamites.

El tour que havíem agafat ens duria durant 2 dies pel delta del mekong fent nit a un poble del delta i veient entre d’altres coses el mercat flotant més gran del delta.

Vam arribar al poble de XXXX per agafar un vaixell que ens duria a fer un tomb pel riu mekong. Erem unes 12 persones entre locals,coreans,alemanys i anglesos i tots força simpàtics excepte els locals.

Vam anar a una de les illes del delta (unicorn island) per fer una mica de bicicleta i dinar. La veritat es que l’illa era força tranquila i s’hi respirava un aire força bucólic que ens va agradar molt. El dinar un desastre dolent i molt mol molt poc menjar. Jo estava que hem moria de gana.

Després de dinar vam visitar una altra illa on vam arribar dalt d’unes canoes petites remades per dos vietnamites. El passeig amb canoa va ser molt xulo ja que ens van portar per uns rierols estrets i moooolt tranquils fins arribar a l’illa. Allà vam fer un tast de fruites tropicals boníssimes i ens van fer una demo de música tradicional vietnamita supercutre en plan turista total però molt divertit (per lo cutre que era es clar).

Acabat el ritual musical vam tornar al poble on vam agafar un autocar per anar a Can To la capital del delta del mekong on passariem la nit. El trajecte incloia fins i tot un viatge amb ferry amb l’autous inclos per creuar un dels rius que no té encara pont. Tot plegat divertidissim.

El poble de Can To tampoc tenir res d’especial així que vam passejar una mica, sopar per lliure i a dormir d’hora que l’endemà tocava matinar per anar al mercat flotant (6:00h)

L’endemà mercat flotant. Molt bonic veure totes les barques de la gent que ven diferents productes com amb una canya fan públicitat del que venen (mireu les fotos) i la gent que va de barca en barca compran de tot (principalment productes frescos). El dia va estar molt entretingut perquè despres del mercat ens van dur a visitar una planta d’envasat d’arros (bastant artesanal) i una casa on fabricaven els famosos noodles d’arros que tant bé ens han servit per alimentar-nos en el nostre viatje. Tant el procés de l’arros com el dels noodles es molt curiós i el podeu veure a les fotos.

Finalment altre cop a l’autobús camí de Saigon no sense abans haver parat a dinar al restaurant de l’amic del conductor encara que aquest cop va sortir barato!!

La veritat es que per ser l’últim que vam veure de Vietnam i haver-ho fet organitzat el mekong ens va agradar molt i amb el tour vam quedar força contents llevat del menjar que va ser més aviat escàs.

Com sempre l’àlbum de rigor